Tot va començar quan en finalitzar la Primera Guerra Mundial, l’Imperi Otomà es va dissoldre i posteriorment, Gran Bretanya va adquirir el territori de mig orient (Palestina & Israel). En aquell territori, hi vivien principalment els àrabs palestins, però després de la Segona Guerra Mundial, una quantitat enorme de jueus va emigrar cap al territori. La Gran Bretanya llavors va decidir dividir el territori en dos, però en donar els millors terrenys als jueus israelians, cap a l’any 1948 es va denominar Israel com a un país. A causa de la distribució dels terrenys, Palestina i una agrupació de països àrabs van decidir començar un atac i així va començar la primera guerra araboisraeliana.
Però el que va fer Israel a continuació no ens sembla gens ètic: el territori palestí estava dividit en dos partits polítics: Fatah i Hamàs (aquest últim és el que habitava a la Franja de Gaza). Israel va començar a bombardejar i a aïllar a aquest últim bloquejant les ajudes que vinguessin per als civils per aire, mar i terra, al·legant que volia treure a Gaza de la faç de la terra. Això està afectant moltíssims civils i des de l’octubre de 2023 la seva situació ha anat empitjorant cada cop més provocant que gent innocent mori per bombardejos o s’hagi de traslladar a altres parts del món.
El doctor Refaat Alathamna, metge a Gaza, explica al programa Catalunya nit la desesperació de salvar els seus cinc fills enmig de la guerra. Relata com els hospitals estan col·lapsats, falten medicaments i el personal mèdic està esgotat. Viu amb por constant pels seus fills, sense poder garantir-los seguretat ni atenció mèdica adequada. El seu testimoni mostra la dimensió humana i dramàtica del conflicte, on fins i tot els qui salven vides lluiten per sobreviure.
La guerra sempre és un entorn de condicions difícils, morts excessives i lluites sense precedents, però intentar destruir completament un territori i esborrar-lo de la Terra a ell i els seus habitants és completament inhumà.
