Eva Vila i María Orellana
Pensem que el que passa a Gaza és molt trist, perquè moltes famílies viuen amb por i sense coses bàsiques. Tant els nens de Gaza com els d’Israel mereixen viure en pau. Creiem que la guerra no soluciona res i que els governs haurien de parlar per acabar amb tanta violència.
La Franja de Gaza és un territori densament poblat entre Israel i Egipte, on viuen al voltant de dos milions de palestins que s’enfronten a condicions de vida molt difícils. Els conflictes incessants i la falta de recursos com l’aigua, l’electricitat i les oportunitats laborals fan que la vida sigui un autèntic repte, tot i que per a ells continua sent la seva llar.
Núria Germà i Eva Bes van compartir en una conversa amb El món que estan vivint aquesta situació amb nerviosisme i por, però alhora expressen confiança en l’actuació de l’exèrcit israelià, que consideren que ofereix “protecció” a “tots els ciutadans”. “Els atacs de l’Iran són com jugar a la ruleta russa amb míssils molt perillosos”, va confessar Eva Bes.
Viure a Gaza en un refugi amb cinc fills és una lluita diària per sobreviure, envoltats de por, escassetat de recursos i destrucció constant. La desesperació i la impotència marquen unes vides que han patit pèrdues, però també reflecteixen una resistència humana extraordinària.
El conflicte a Gaza va començar amb la creació d’Israel el 1948, moment en què molts palestins van perdre les seves llars. Des del 2007, Hamas governa el territori, mentre que Israel i Egipte controlen les seves fronteres. Aquesta situació ha provocat guerres i nombrosos problemes: escassetat d’aigua, aliments, electricitat i habitatges, amb moltes persones vivint en condicions extremadament dures.
La nostra opinió sobre aquest conflicte és que és una lluita prolongada per territori i drets, on ambdós pobles pateixen i la pau només serà possible amb justícia i reconeixement mutu.
